Una mica d’ història de l’ hamburguesa.
L’hamburguesa ha rejovenit en els últims temps. Icona de la gastronomia nord-americana i de la globalització, en l’últim lustre s’ha convertit en un plat gourmet.
Cada cop hi ha més restaurants amb idees innovadores al voltant d’ aquest producte, amb receptes fresques, nous ingredients i noves possibilitats, un denominador comú en la cuina actual. Però l’hamburguesa té avantpassats molt distants en el temps. Les seves primeres referències apareixen durant el mandat de l’emperador romà Tiberi, denominada com «Isicia omentata» en el llibre de Marcus Gavius Apicius «De re coquinaria».
Era un plat de gran facilitat per cuinar-lo i per transportar-lo, pel que era habitual que les legions romanes l’utilitzessin en les seves campanyes bèl·liques, sobretot després de l’ocupació de Germania. Però els que van fer d’ella un plat que va arrelar en el temps va ser una tribu nòmada a l’Edat Mitjana.
Els mongols, en els seus continus desplaçaments, transportaven el seu propi menjar, composta de lactis i carn de cavall o de camell. No va ser fins a l’època del mongol Gengis Khan quan el plat es va estendre. L’expansió militar dels mongols, amb la seva cavalleria estenent les seves fronteres fins a les actuals Rússia, Kazakhstan i Ucraïna, va passar sense temps per al respir.
Els genets havien de menjar en marxa moltes vegades, i la facilitat de preparar unes tires de carn en forma de filet amanides amb espècies i triturades, que es col·locaven sota de la cadira de muntar perquè amb el trot i la calor animal es cuinés. La seva facilitat per menjar i transportar va permetre la seva expansió pel territori mongol, el que va facilitar l’adopció de la carn de cavall en la gastronomia tàrtara i l’aparició d’un plat típic tàrtar, el «Steak tartare».
