Cada cop més, són moltes les persones que estan portant més a ratlla que mai la dieta. Les recomanacions dels entesos són les mateixes i tenen una premissa bàsica: aliments poc calòrics cuinats de manera poc calòrica. Dos requisits que compleix a la perfecció la carn de gall dindi a la planxa, un plat clàssic de totes les dietes, i que alhora, moltes vegades és vist amb massa poca fe per la seva falta de gust.
Per combatre aquesta poca fe, és bo saber que menjar gall dindi és enormement beneficiós per a la salut, ja que es tracta d’una carn molt magra que, entre altres virtuts, aporta moltes proteïnes vitamines del grup B -com la B1, la B3, la B5, la B6, la biotina, la B12 i l’àcid fòlic- i minerals com el fòsfor, el potassi, el magnesi, el ferro i el zinc.
Són una sèrie de nutrients que aporten vitalitat al nostre organisme, una gran aliada per mantenir la línia.
Cap a la cuina…
A l’ hora de cuinar-la, fer-ho a la planxa és una de les formes més monòtones i menys atractives. Però també us proposem “macerar-lo abans de cuinar-lo”. “Amb llimona, a part de tenir un gust diferent, fa que el digerim molt millor”. Una altra manera de cuinar-lo és a la papillota, al vapor o al forn, coccions que en potenciaran el sabor i no deixaran la carn seca.
Ës una carn ideal per a tota la família, ja que conté pocs greixos i és de fàcil digestió. La manera ideal de menjar-ne és amb verdures, ja que les fibres ajuden a netejar el budell dels residus de la carn.
Un truc essencial, sobretot si es cou al forn, és treure-li la pell d’una sola peça i cobrir la carn amb una fina capa d’oli d’oliva i herbes aromàtiques, cosa que la farà més sucosa i gustosa… i menys dura.
Una mica de marinada…
Per acabar, l’últim gran truc -i amb el mateix objectiu és marinar el gall dindi. Combatrem la duresa si el deixem cru en remull en una mescla dels líquids que escollim abans de fer-lo a la planxa -sense la pell, per estalviar-nos calories- per aconseguir hidratar la carn i estovar-la. Per combatre la sequedat de quan es cuina al forn caldrà que la mescla líquida per marinar-lo es vagi afegint per sobre mentre és al forn.
Mil maneres de marinar-lo
Les mescles per marinar poden ser tantes com permetin la imaginació i els gustos culinaris de qui les crea. En general tenen bons efectes les cítriques, sobretot les que barregen suc de taronja, de llimona o d’aranja amb espècies, herbes aromàtiques o, per exemple, all. El segon grup de maceracions és amb begudes alcohòliques. El de cervesa o cervesa negra pot ser especialment indicat per cuinar el gall dindi al forn, cosa que també passa amb el que barreja suc de préssec amb bourbon i angostura.
Per acabar, un dels marinatges més clàssics i bàsics és deixar reposar el pit de gall dindi amb llet, cosa que fa la carn més tova i flonja. Una forma de minimitzar la duresa si la carn acaba cuita sola a la planxa. I per evitar qualsevol problema és millor que les maceracions es facin sempre a la nevera, perquè el líquid no es faci malbé i pugui contaminar la carn.
