No tot el pollastre és pit: què ens aporta cada part?
Quan volem menjar sa, moltes vegades pensem en un pit de pollastre a la planxa. És una de les carns més habituals quan volem cuidar l’alimentació, controlar el pes o menjar menys greixos.
Però, i les cuixes? I les contracuixes? Són menys saludables que el pit?
Doncs no necessàriament.
Cada part del pollastre té unes característiques nutricionals diferents, i conèixer-les ens pot ajudar a menjar més variat i a escollir millor.
Quines diferències hi ha entre el pit, la cuixa i la contracuixa?
Comencem per una comparativa senzilla.
Perquè sigui justa, comparem 100 grams de carn crua, sense pell ni os. És a dir, només la part que realment ens mengem.
| Part del pollastre | Calories | Proteïnes | Greixos |
|---|---|---|---|
| Pit | 110 kcal | 23 g | 2 g |
| Cuixa (part inferior) | 120 kcal | 19 g | 4 g |
| Contracuixa | 125 kcal | 19 g | 5 g |
| Ales (només carn) | 125 kcal | 20 g | 5 g |
Valors orientatius per cada 100 grams. Poden variar segons l’animal i la quantitat de greix que contingui cada peça.
Fixem-nos en una cosa: entre 100 grams de pit i 100 grams de contracuixa hi pot haver una diferència d’unes 15 calories.
No és una diferència gaire gran, oi?
En canvi, moltes vegades tenim la sensació que el pit és una carn molt saludable i que les cuixes engreixen molt més.
La realitat és una mica diferent.
El pit: poquet greix i moltes proteïnes
El pit és la part més magra del pollastre.
Aporta una bona quantitat de proteïnes, que el nostre cos necessita per mantenir els músculs i reparar els teixits.
També conté vitamines del grup B, especialment la B3 i la B6, que intervenen en el metabolisme energètic.
Com que té molt poc greix, és una bona opció quan volem controlar-ne el consum.
Ara bé, això no significa que sigui la part més nutritiva en tots els aspectes.
La cuixa: una mica més de greix, però també més ferro
La cuixa té una mica més de greix que el pit. Per això acostuma a ser més melosa i té un gust una mica més intens.
Però hi ha una cosa que potser no sabies.
La carn de la cuixa acostuma a aportar més ferro i zinc que la del pit.
El ferro és necessari per transportar l’oxigen per la sang, mentre que el zinc contribueix al funcionament normal del sistema immunitari.
Per tant, encara que tingui una mica més de greix, la cuixa també ens aporta nutrients interessants.
I continua sent una bona font de proteïnes.
La contracuixa: més melosa i amb un bon valor nutricional
La contracuixa és la part superior de la pota del pollastre.
Té una mica més de greix que el pit, però també aporta proteïnes, ferro, zinc i vitamines del grup B.
Aquest greix fa que sigui més melosa i que no s’assequi tan fàcilment quan la cuinem.
Si comparem les calories de la contracuixa sense pell amb les del pit, veurem que la diferència pot ser força moderada.
Per això, no té gaire sentit descartar-la de la nostra alimentació només perquè contingui una mica més de greix.
I les ales? Què passa amb la pell?
Les ales tenen fama de ser una part força greixosa del pollastre.
Però hem de diferenciar dues coses: la carn i la pell.
La pell aporta una quantitat important de greix i, per tant, també de calories.
A més, les ales tenen força os en relació amb la quantitat de carn que mengem.
Per això, quan comparem el valor nutricional de les ales amb el del pit, hem de tenir clar si estem parlant del pes total de l’ala o només de la carn.
No és el mateix.
La manera de cuinar pot canviar-ho tot
Aquí hi ha una altra qüestió que sovint passem per alt.
Imaginem dos plats:
- Un pit de pollastre arrebossat i fregit.
- Una contracuixa sense pell feta al forn amb una mica d’oli.
Quin dels dos tindrà més calories?
Doncs dependrà de la quantitat d’oli, de l’arrebossat i de la ració.
Un pit de pollastre, tot i ser una carn molt magra, pot acabar aportant més calories si el fregim amb força oli.
En canvi, una contracuixa feta al forn pot ser una opció perfectament adequada dins d’una alimentació equilibrada.
Per tant, no només importa quina peça escollim, sinó també com la cuinem.
I si comparem el pollastre amb la vedella, el porc o el xai?
Una altra idea força estesa és que el pollastre sempre té menys calories que les altres carns.
Però això tampoc és ben bé així.
Per exemple, un bistec magre de vedella pot tenir una quantitat de calories i proteïnes força semblant a la d’un pit de pollastre.
I amb el porc passa una cosa similar: no és el mateix menjar un filet magre que una peça amb força greix.
| Tipus de carn | Calories aproximades per 100 g |
|---|---|
| Pit de pollastre sense pell | 105–120 kcal |
| Bistec magre de vedella | 110–140 kcal |
| Llom de porc magre | 120–155 kcal |
| Xai magre | 120–170 kcal |
Valors orientatius de carn crua. La peça concreta i el greix que contingui poden modificar aquestes xifres.
A més, la vedella i el xai acostumen a aportar més ferro de fàcil absorció i vitamina B12 que el pit de pollastre.
Això no vol dir que hàgim de menjar més carn vermella. Vol dir que cada aliment té unes característiques pròpies i que convé tenir-les en compte dins d’una alimentació variada.
Aleshores, quina part del pollastre hem d’escollir?
No hi ha una resposta única.
Si volem una carn amb molt poc greix, el pit és una bona elecció.
Si ens agrada una carn més melosa, podem escollir la cuixa o la contracuixa, que també ens aporten proteïnes i minerals.
I si ens agraden les ales, també en podem menjar, tenint en compte la pell, la quantitat i la manera de cuinar-les.
Menjar bé no significa haver de menjar sempre el mateix.
El més important és conèixer què ens aporta cada aliment, variar la nostra alimentació i no quedar-nos només amb la idea que una carn és bona i una altra no.
Perquè, al final, com més sabem sobre allò que mengem, més criteri tenim a l’hora d’escollir.
